Encara creus que cal tenir talent o ser un infant per destacar en l’aprenentatge d’idiomes? A l’hora d’aprendre una nova llengua, molts mites circulen i acaben desmotivant qui realment podria progressar. En aquest article trenquem 10 falses creences que limiten el teu potencial i t’allunyen de la realitat: tothom pot aprendre idiomes, només cal saber com.

 

🧠 1. “Només els nens poden aprendre idiomes bé”

❌ Fals!
És cert que els infants tenen més facilitat per adquirir una pronunciació nativa gràcies a la plasticitat del cervell en les primeres etapes de la vida. Tot i això, els adults disposen d’altres eines poderoses per aprendre: capacitat d’anàlisi, coneixement gramatical previ i experiència amb altres llengües. A més, poden planificar millor el seu aprenentatge i són capaços d’aprofitar tot tipus de recursos adaptats als seus interessos.

 

🧬 2. “S’ha de tenir talent per als idiomes”

❌ Fals!
L’èxit en l’aprenentatge d’un idioma no depèn de cap do especial ni del talent innat exclusivament. Aprendre un idioma és més qüestió de constància, motivació i exposició regular. El cervell és plàstic i adaptable, i tothom pot progressar si hi dedica temps i utilitza bones estratègies. No cal “tenir oïda” per començar a parlar: cal tenir paciència i voluntat.

 

⏱️ 3. “S’ha d’estudiar moltes hores seguides per progressar”

❌ Fals!
La clau és la regularitat, no la intensitat. Estudiar 20 minuts cada dia pot ser molt més efectiu que fer una marató ocasional de quatre hores. La pràctica espaiada ajuda a consolidar el que s’aprèn i evita la fatiga mental.

 

🎭 4. “Cal parlar perfectament abans de començar a parlar”

Fals!
Com més aviat practiquis, encara que t’equivoquis, millor. L’error forma part de l’aprenentatge. El llenguatge és una eina per comunicar, no una col·lecció perfecta de normes. Equivocar-se forma part del procés i és precisament parlant (i cometent errors) com més s’aprèn. El perfeccionisme frena més que no pas ajuda.

 

🧏‍♂️ 5. “Si no tens accent nadiu, no ets competent”

❌ Fals!
Tothom té accent, i això no és cap defecte. El que importa és la claredat, la fluïdesa i la capacitat d’expressar-se amb confiança. Moltes persones que dominen diverses llengües conserven un accent i, tot i així, són excel·lents comunicadors. L’objectiu no és “semblar nadiu”, sinó ser capaç de comunicar-se.

 

🐢 6. “Si vas lent, vol dir que en saps gaire”

❌ Fals!
Cada persona aprèn a un ritme diferent, i això és completament normal. El progrés no sempre és lineal ni ràpid. De fet, aprendre lentament però de manera constant pot generar una base més sòlida a llarg termini. Aprendre un idioma no és pas cap cursa, és un viatge.

 

🌍 7. “Només pots aprendre bé si vius al país”

❌ Fals!
Viure en un entorn on es parla l’idioma pot ser útil, però no és indispensable. Amb les eines digitals actuals, pots crear una immersió lingüística des de casa: escoltar música, mirar sèries, fer intercanvis lingüístics en línia o seguir canals en xarxes socials. L’important és l’exposició contínua i significativa.

 

🪞 8. “Traduir mentalment és dolent”

❌ Fals!
Traduir mentalment al principi pot ser útil per entendre com funcionen les estructures de la nova llengua. A mesura que avancem, és convenient anar substituint la traducció per un pensament més directe, però no cal forçar-ho. És un pas natural del procés d’assimilació d’una tercera llengüa.

 

⛔ 9. “Els errors s’han d’evitar sempre”

❌ Fals!
Els errors són una font d’aprenentatge inestimable. No només ens mostren què hem de millorar, sinó que també ajuden el cervell a detectar i corregir patrons. Intentar evitar-los només genera por i bloqueig. Acceptar-los amb normalitat millora la confiança i el rendiment.

 

💬 10. “Només ets bilingüe si domines dos idiomes al 100%”

❌ Fals!
La majoria de persones bilingües tenen nivells diferents segons el context: poden ser més fluids en l’àmbit familiar que en el professional, o tenir més vocabulari tècnic en una llengua que en una altra. La competència bilingüe és flexible i contextual.

 

Fermí Roqueta – Coordinador del Màster en Emergències Extrahospitalàries de l’Escola de Postgrau en Salut del campus Manresa de la UVic-UCC